Aquests dies toca fer retrospectiva i per què no, introspectiva. Han passat moltes coses i volem posar en relleu algunes de les reflexions que, sense filtres, els orientadors i orientadores del programa MAIS de l’entitat han compartit fent aquesta anàlisi.
Deixem a continuació les veus d’un equip tècnic format per 17 persones que treballen arreu del territori català i que saben molt bé, que l’acompanyament laboral va molt més enllà dels processos d’inserció.
Com esteu vivint aquest temps d'incertesa amb el programa d'orientació que esteu desenvolupant?
La paraula que millor podria descriure la situació seria adaptació. Aquests moments d’incertesa ens porten noves dificultats y hem de trobar noves fórmules per seguir endavant. Nosaltres treballen en un programa on l’atenció directa és vital i és important que continuem atenent les persones que més ho necessiten, d’una manera directa. Adaptant-nos a noves mesures i models d’intervenció nous.
Però tampoc ens volem enganyar. A l’ambient respirem certa impotència i preocupació. Impotència perquè intentem millorar l’ocupabilitat de les persones que acompanyem, perquè assoleixin més competències per optar a oportunitats reals d’inserció: a llocs de treball, cursos i recursos online, i ho fem des de punts de partida diferents. Moltes de les persones que acompanyem mostren baixes competències digitals i aquest fet, les perjudica severament.
L’escenari laboral és incert. Estem preocupades per la situació de les persones i del mercat de treball. També ho estem per la nostra entitat, perquè vetllar per l’acompliment dels seus objectius està sent especialment difícil.
Dins l’orientació sociolaboral, en el context actual, vivim un moment on sembla que no es puguin fer plans d’accions projectat al futur. Tot passa per un present immediat que canvia amb massa facilitat com per poder definir uns objectius laborals a llarg termini. Està costant fer conscienciació del valor del treball, de continuar tot i les dificultats amb les que ens trobem. La resistències personals de les persones participants, s’han fet més evidents. La gestió emocional, d’altra banda, està sent clau.
El canvi constant en les restriccions i en la manera de realitzar alguns tràmits i gestions, o d’accedir a alguns serveis, en ocasions genera una situació de desinformació. Les persones ateses estan vivint situacions cada vegada més complicades i precàries, necessiten ajuda per a cobrir necessitats bàsiques. Ens trobem que cal mantenir un contacte constant amb tota la xarxa social, sense excepcions, per actualitzar aquesta informació però sobretot per la responsabilitat d’atendre demandes en les que potser estem especialitzats.
Si tinguéssiu un altaveu social, què cridaríeu als quatre vents?
Les persones en situació de vulnerabilitat necessiten el nostre suport més que mai, ja que la bretxa digital s’està fent molt més notable en tots els àmbits de la seva vida. Cridaria a la societat que tingui en compte que hi ha molta gent que no aconsegueix assolir uns mínims vital per tal de poder conciliar la vida laboral i la vida familiar. Que necessitem un sistema productiu que s’adapti més a les persones i a les famílies.
Hi ha una qüestió clau i necessària que té a veure amb l’abordatge de la demora que hi ha a l’hora de cobrar la prestació social. La majoria de les persones participants del programa van demanar la prestació a l’abril i no l’han pogut rebre fins a finals d’agost, principi de setembre. Se senten soles i desubicades, Els referents que potser tenien, o bé estan inaccessibles o han canviat de tal manera que no saben on acudir per preguntar quelcom com les dades econòmiques o consultar altres assumptes.
En moments de crisi social, és imprescindible reforçar i dotar de més recursos els serveis d’atenció primària, més ajudes a la contractació de persones en situació de risc d’exclusió social. S’han de crear més llocs de feina per diferents perfils personals i professionals. No tothom parteix de la mateixa base per accedir al mercat de treball que hem creat, però són persones capaces per treballar.més humanització, menys burocràcia i en definitiva, més acció social.
La predisposició també és una de les claus. Fem més xarxa tots els agents socials!
Tot i així, ens cal mantenir la calma i pensar que finalment tot s’arreglarà. Però cridaríem ben fort: “Sí, és cert que vivim una crisi de tipus sanitari, social, etc…, i hem de seguir pautes per controlar i millorar-ne les conseqüències però també hem de tenir molt present que darrera hi ha una crisi econòmica i sistèmica on molta, moltíssima gent es veu afectada. Ara més que mai hem de mantenir i exigir una mirada àmplia i humana”.
De ben és sabut que la crisi generada pel coronarivus està impactant amb més força a les persones en situació de vulnerabilitat. Però també hi ha històries que ens regalen lliçons de vida, en compartiu alguna de les persones que acompanyeu?
Hem viscut algunes històries que es mereixen compartir-les. Des d’un grup de persones participants que s’està plantejar crear una cooperativa o organització similiar per facilitar allotjament i feina a persones en situació de risc a persones que s’estan adaptant a les TIC a passes de gegant. Fins i tot una persona ha pogut finalitzar un curs que era presencial i així poder formalitzar unes pràctiques.
I altres exemples de persones que han pogut inserir-se com a personal de neteja ens institucions geriàtriques per exemple, o fins i tot fent substitucions. Totes elles amb molta empenta i amb moltes ganes, tot i les dificultats.
Hi ha situacions de superació que t’impacten. Un exemple, com molts d’altres que ens queden gravats, és el cas d’un home de 46 anys, que es trobava en situació d’exclusió social. Havia estat desnonat i amb l’atenció rebuda a l’EBASP havia aconseguit accedir a un hostal. Portava 6 anys a l’atur i els seus ingressos eren de 664€/mes de Renda Garantida de Ciutadania. Va decidir actualitzar la seva formació, realitzar pràctiques voluntàries no remunerades i aprendre a utilitzar les eines i canals de recerca de feina amb eficiència. Tot i els pocs recursos econòmics de que disposava, va invertir-los en fer formació especialitzada i a través de l’intermediació amb empreses, va accedir a un lloc de feina en un ofici que no havia realitzat abans, però amb una gran disposició d’aprenentatge i una actitud proactiva. Ara fa 5 mesos que treballa a la mateixa empresa, amb possibilitat d’un contracte indefinit.
Les persones que atenem també són sensibles al context actual. Saben més que ningú que hi ha moltíssima gent que s’ha quedat sense feina i ens situacions que mai s’haguessin imaginat. Persones amb perfils professionals que recullen itineraris laborals amb altes responsabilitats, formació universitària, han hagut de sol·licitar la Renda Garantida de Ciutadania.
Notem que estem deixant a banda la cultura de la queixa, per ser més proactius i agraïts. Ho estem veient.
Quins són els temes pendents del servei de suport a la recerca de feina?
Si això fos la carta als reis, demanaríem la creació d’ocupació, llocs de feina reals. Un mercat que proporcionés oportunitats per tots i totes.
Però concretant un xic, les persones que participen en un recurs sociolaboral com el MAIS necessiten molta alfabetització digital i és un procés d’aprenentatge que ha de ser molt constant i sostingut en el temps i que ens implica a tots i totes: des de l’administració que té competències ocupacionals per reduir els processos administratius i burocràtics que ens permetin augmentar el temps de dedicació a les persones, fins a les persones participants perquè puguin autogestionar-se i incrementar la seva autonomia cara a la recerca activa de feina. Tampoc ens oblidem de nosaltres: els equips tècnics hem d’estar en continu aprenentatge i provant diverses estratègies metodològiques per acostar-les a les persones que acompanyem.
Un altres dels temes pendents és aprofundir en el autoconeixement i la intel.ligència emocional que implica trobar una feina que doni sentit a la seva vida i els faci feliços.
Necessitem mantenir, ampliar i en alguns contextos, crear xarxes territorials per coordinar millor les accions de la mà de les empreses i organitzacions col·laboradores, que n’obliden, que formen part activa d’aquest engranatge generador d’oportunitats.
Al Programa MAIS 2020/2021 (Programa de mesures actives d’inserció per a persones destinatàries de la renda garantida de ciutadania) que desenvolupem a l’entitat, s’han atés prop de 600 persones. D’aquestes, 45 persones han trobat feina i 39 han realitzat pràctiques. De la mà han col·laborat 65 empreses, acollint persones en pràctiques i/o contractant-les.
El Programa està cofinançat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Fons Social Europeu.
La Dolors Perea, coordinadora tècnica del programa MAIS, ens deixa també unes paraules fent balanç de l’any ara que encarem la recta final:
Quan ens queda pràcticament un mes per finalitzar aquest any 2020, vull tenir un moment de reflexió i agrair la feina feta per l’equip tècnic del programa MAIS. Ha estat un any molt dur; alguns sectors professionals han estat reconeguts socialment, com no podia ser d’una altra manera, per la seva dedicació als altres malgrat totes les adversitats viscudes; des d’aquí vull posar en valor i reconèixer públicament, la feina realitzada pels nostres companys i companyes, una labor gairebé invisible però amb una qualitat i una empremta innegable.
Des del primer moment de l’estat d’alarma, van tenir la capacitat d’actuar davant dels esdeveniments que es succeïen setmana rere setmana,; es van implicar personalment en continuar oferint a les persones ateses, un servei d’orientació proper i compromès; amb constància, sense defallir. Han estat un referent per aquestes persones, un recurs molt necessari on han trobat acompanyament, recolzament, ànim, informació i per sobre de tot, la veu d’una persona professional disposada a escoltar i a oferir resposta a un allau d’interrogants.
No ha estat fàcil, per sobre de professionals, som persones, i la malaltia ens ha tocat de prop; però en aquest moment que mirem enrere podem dir amb orgull que el programa a continuat sense interrupcions al llarg de l’any, que ens hem adaptat a totes les situacions viscudes, confinaments, des escalades, semi-presencialitat. Que hem proporcionat un servei de qualitat, que les persones participants han accedit a pràctiques, que hem assolit insercions, que hem après noves metodologies, que som més digitals que mai, que hem millorat com a professionals i evidentment, com a persones. Moltes gràcies equip!
Sobre l’Autoria
Dolors Perea, coordinadora tècnica del programa Mais de la Fundació Gentis.
La Dolors és la coordinadora del programa MAIS amb una dilatada experiència en processos d’orientació i inserció sociolaboral. Des del respecte, compromís i la dolçor que la caracteritzen, acompanya persones que en un moment donat de les seves vides necessiten una empenta. La podeu trobar a les oficines que la nostra entitat té a Barcelona.
