Oraculi vol dir persona mentora
El Projecte Oraculi és un projecte de mentoria d’igual a igual amb base d’acció voluntària que utilitza uns bens del territori com a eix vertebrador: l’esport i la cultura. Un projecte que va permetre la creació de les eines i les condicions per a la mentoria d’igual a igual entre joves del CFA Lo Pont d’entre 16 i 24 anys que estan dins del programa Noves Oportunitats.
15 joves que vant estar cursant un itinerari formatiu al centre i hi estaven predisposats a participar i realitzar la formació en mentoria social per a poder acompanyar a joves del Programa de Primera Oportunitat, recurs que atén a joves menors no acompanyats i nouvinguts al territori. A través del procés de mentoria van acompanyar als joves durant el 2019 i els van aproximar a la comunitat que els acull a través d’activitats esportives i culturals grupals i moments “de tu a tu”.
La millora competencial tant de les persones joves mentors com dels mentorats va ser evident i es van crear vincles entre els joves que a dia d’avui continuen. Conèixer la comunitat de la mà d’un igual que et pot traspassar tota la experiència de vida, conèixer de primera mà un nou entorn, acompanyar-te en el procés d’adaptació fa el camí més fàcil.
La formació, un element previ a l’èxit del procés de mentoria
L’Arnau taberner amb expertatge en processos de mentoria social juvenil, va ser la persona que va dinamitzar i impartir la formació en mentoria per les persones joves que es van oferir voluntàries per esdevenir la figura de mentor o mentora.
La formació va ser un intercanvi dinàmic i participatiu en el que joves amb una experiència personal i vital complexa participaven de forma voluntaria, interessats en donar suport a la comunitat i, especialment trobar els instruments per a ajudar a altres joves com ells en el seu procès d’inclusió a la societat. La mentoria, en aquest sentit, ofereix una relació des de la que es poden treballar múltiples aspectes, tenint el vincle i la pròpia experiència com a motors per a generar un canvi en l’altre i donar-li suport.
Durant la formació les persones joves voluntàries van aprendre tècniques comunicatives i de gestió personal per tal de preparar-se per a esdevenir mentors i mentores que, partint de la seva riquesa d’aptituds i actituds personals, poguessin convertir-se en referents per a joves que necessiten un suport diferent a l’institucional o familiar.
La premisa, com en tot procès de mentoria és que des de la relació de confiança i respecte tots i totes podem aportar en un altre aquella espurna que l’ajudarà a crèixer sigui en el terreny personal, acadèmic, laboral o relacional.
Arnau Taberner
El clima de companyerisme i complicitat creat en aquestes sessions gràcies a la absència de formalismes i de jerarquia aconsegueix que les reunions i fins i tot les sessions de formació siguin més que un lloc d’aprenentatge purament acadèmic, aconseguint, així, un millor desenvolupament d’habilitats interpersonals. Aquest context més distés de treball i un llenguatge proper ha estat possible gràcies a la combinació de diferents estratègies d’intervenció, com ara la inclusió de continguts e-learning en aula virtual sobre la mentoria social, la qual cosa ha facilitat un major desenvolupament de competències.
La Mentoria social entre iguals, una metodologia potent
En aquest projecte hem presentat la mentoria social entre iguals com a eina de millora de la convivència i la cohesió social entre joves nouvinguts a les Terres de l’Ebre, però, és possible el desenvolupament d’altres competències específiques, adaptant el model. Per a això és necessari un coneixement de les dinàmiques d’aquestes persones joves en el seu entorn de referència, així com una coordinació acurada de les accions comunitàries, delimitant molt bé els objectius que es persegueixen.
Pel que fa a mesurar l’èxit del projecte de mentoria social entre iguals (¿han superat les persones joves les mancances detectades i enumerades prèviament?), vàrem elaborar una taula senzilla, que corresponia a tot un seguit d’ítems clau, de manera que la persona jove mentora i la mentorada podia anar fent una avaluació dels objectius superats. Aquesta informació servia al seu torn a l’equip pedagògic responsable per fer una valoració del projecte, i sempre en els termes de millora de la convivència i la cohesió.
Aquesta experiència d’alta singularitat i de curta durada ens està oferint tot un seguit d’evidències socioeducatives per donar continuïtat al projecte i incloure’l com una estratègia metodològica normalitzada en el sí del centre.
És important destacar que el ritme de progrés de les persones joves no ha d’estar fixat per la planificació del projecte sinó per les necessitats individuals de la persona mentora i la mentoritzada (l’accés als seus processos individuals). Això permet desenvolupar especialment l’aprenentatge social i relacional d’aquest “saber conviure” de manera personalitzada.
Sobre l’autoria
Rosa Palmer, tècnica de l’àrea de Serveis Educatius de Gentis a les Terres de l’Ebre
La Rosa gestiona accions educatives comuntàries en pro a les persones joves que aten. Té el cor posat en la millora d’oportunitats pel jovent i els ulls a la formació ocupacional i professional. La podeu trobar a la seu de Gentis a les Terres de l’Ebre.