Xarxes de coneixement en temps de confinament

ARTicle d’opinió: Jaume Vidal Arasa

Membres de la comunitat educativa de Gentis donen projecció de manera espontània a projectes treballats prèviament als serveis de l’entitat per fer front a les necessitats de la comunitat en temps de crisi sanitària.

Històricament, en temps de crisi o en situacions de transformació social extrema, la necessitat d’abastir de material de prevenció i seguretat ha anat, pel que fa a la distribució, a càrrec de missatgers, sanitaris, personal responsable d’avituallament de serveis vitals i, pel que fa a la producció, mitjançant empreses reconvertides al que s’anomena producció d’economia de guerra. Per sort, avui dia no podem referenciar (i no ens agrada que ningú ho faci) glossari belicista ni volem comptar amb les estructures jerarquitzades d’aquells temps. Avui dia volem fer referència a aquelles persones que de manera anònima possibiliten abastir la comunitat propera d’estris necessaris per resoldre mancances d’abastiment.

Com ha canviat l’estructura capitalista? Les iniciatives comunitàries, col·lectives i comunitàries són l’eina per a resoldre mancances en aquest problema d’abastiment

Parlem del procés per fer arribar material sanitari (que encara a hores d’ara no està arribant amb el fluxe que els nostres excel·lents sanitaris i tots aquells col·lectius professionals que atenen i tenen cura de les persones necessiten) i parlem de la necessitat d’organització per compartir el coneixement adquirit pel bé de la comunitat.

Sou vosaltres quant us cosiu una mascareta per a protegir-vos d’agents patògens externs i és la vostra família compartint receptes per WhatsApp. És el vostre veí ajudant-vos en recomanacions higièniques i són els vostres referents educatius fent-vos arribar vídeos de Youtube amb idees per passar el confinament. El que estem fent és teixir xarxes per compartir coneixement entre iguals, de manera gratuïta, col·laborativa i amb visió de millora. A aquest moviment se’l denomina DIY (do it yourself).

Les xarxes socials no són un repositori de coneixement a mode d’enciclopèdia sinó que també són l’eina útil per a què passem de consumidors a productors. Així ens permeten donar a conèixer les nostres receptes, ens fan arribar tutorials de reparació d’aquell model d’electrodomèstic, podem pujar noves rutes en bici a Wikiloc i podem publicar aquella cançó que sempre hem volgut compartir amb tothom.

Sí. Ja esteu pensant que això sempre s’ha fet compartint receptes, remeis i patrons per a vestits. Però si afegim la revolució tecnològica, la xarxa mundial de comunicació i la voluntat d’innovació en resulta un moviment que empeny la societat cap a un món millor i, si s’escau, més just perquè pretén posar a l’abast de tothom qualsevol tipus de coneixement.

El moviment (o cultura) Maker és el conjunt de tecnologies, metodologies i processos que aplicades al DIY exploten les
possibilitats de la tercera revolució industrial. Una revolució industrial que ha permès que qualsevol de nosaltres amb una connexió a internet, un kit Arduino, una Raspberry o una impressora 3D sigui capaç de produir de manera autònoma productes a casa sense passar per processos de producció industrial. Avui, la fàbrica de casa teva pot abastir-te de molts productes. Per què no aprofitar-ho per a intervenir en la societat?

Fins ara l’objectiu del Punt Òmnia era socioeducatiu i d’acció directa per a incidir en la comunitat local en matèria TIC però veurem més endavant com ha canviat el seu dia a dia en aquest espai temporal que ha provocat l’actual crisi sanitària.

Mònica Bertran, dinamitzadora del Punt Òmnia Bon Pastor (Figueres) ha pres la iniciativa d’elaborar màscaretes per al personal sanitari mitjançant la màquina de cosir tradicional. La seva sensibilitat i destressa l’ha volgut transmetre, compartir i ensenyar des de la distància a un grup d’usuàries que ja en el punt fan tallers de costura. Han aprofitat les eines TIC per poder fer classes virtuals i compartir conjuntament aquesta activitat tant necessària en aquest precís moment.

Natxo Vega i Iñaki Ezquerra estan fent grans esforços per a incloure, fins ara amb èxit, eines de la Cultura Maker a les aules de la UEC i del PTT de comerç i atenció al públic. No és una iniciativa pròpia individual, són directrius intencionades amb el suport de la direcció del servei amb l’objectiu de dotar, no només recursos materials a l’aula maker, sinó també d’incloure a la programació educativa continguts adaptats per a acomplir amb els requisits competencials del recurs. Natxo i Iñaki, amb un elevat grau autodidacta tiren endavant projectes a Castelló d’Empúries que tenen una bona resposta entre l’alumnat. La tecnologia pròpia dels Makers com ara les Raspberry i el programari lliure i de codi obert permeten treballar en contextos de caràcter professional als joves que volen accedir a una ocupació amb garanties.

A les Terres de l’Ebre fa pocs anys que la Cultura Maker s’està implantant a les aules permetent als joves descobrir, no solament la vanguarda tecnològica, sinó també un sistema de producció en xarxa que es desmarca de la indústria i aporta noves metodologies d’aprenentatge a l’alumnat. El centre integrat Lo Pont treballa amb impressores 3D, kits Arduino, Raspberry i programari de productivitat
col·laborativa, competències pròpies de formacions reglades.

• Quins accessoris podem crear per aplicar a casos pràctics d’un PFI Auxiliar de Perruqueria i Imatge Personal?
• Com podem dotar un PFI d’Auxiliar de Vivers i Jardins d’una aula informàtica amb l’ús de Raspberry PI 3?
• Què es treballa en una Formació a Mida en processos de producció innovadors?

Treballant en aquest línia i amb el valor de la curiositat digital que ambienta tota una generació d’alumnes apropem de manera més efectiva el coneixement que els fa competents per a determinades tasques.

I totes aquelles màquines de les Aules Maker on queden?

No estan parades; al contrari. De manera espontània, des del punt més al sud de Catalunya fins a la zona més septentrional hi ha un silenciós comitè de persones que engeguen les màquines de les aules maker per produir material sanitari que no arriba als hospitals, residències i altres serveis d’atenció directa en col·lectius de risc.

Aquestes persones ara ja no tan anònimes que han recollit el mandat de la Fundació Gentis i posat tot el material de les Aules Maker a disposició dels grups espontanis de Makers que estan imprimint en temps rècord milers i milers de mascaretes
arreu de tota la geografia.

Fundació Gentis no només ha posat les màquines sinó que també ha fet donació del remanent de filament, acetats per protecció individual i permet amb donacions que el material necessari per generar tot això arribi als petits productors anònims que estan a casa invertint el seu temps propi en ajudar a la comunitat.

Aquests dinamitzadors de les Aules maker de Gentis estan en contacte proper amb els joves més proactius i promouen el debat, recullen idees i millores i els hi fan el retorn.

Ha vingut per a quedar-se?

Jo que escric aquest article penso que això no és una mesura d’urgència, ni una medicina per curar el moment. No és un pedaç ni un apòsit mentre es recupera el sistema d’atenció. Aquestes metodologies han arribat en el moment que s’ha obert l’escletxa i es quedaran presents en tots els àmbits.

Perquè no deixarem de fer videotrucades en grup quan passi tot això. No deixarem de registrar dades i compartir recursos ara que hem conegut de manera forçada les possibilitats d’una tecnologia revolucionària. Ja no deixarem d’ajudar-nos entre veïns, ni pararem de compartir receptes.

Continuarem utilitzant eines tecnològiques i no pararem les impressores 3D perquè ara sí que n’hem vist la utilitat en benefici de la comunitat. Com ja fa temps que estàvem fent. Però ara, hem comprovat que és imprescindible treballar per aquest camí. El que no us puc assegurar és si continuarem sortint als balcons a cantar.