Aquest 8 de març és atípic, diferent. Malgrat això, sobren encara els motius per continuar denunciant les discriminacions estructurals que pateixen les dones només pel fet de ser-ho. ?

Les dades que mostren els últims informes no deixen marge per a la interpretació sobre la realitat en la qual vivim: la vida de les dones és manifestament pitjor en tots els àmbits. Això es reflecteix en l’accés, la participació i la promoció laboral, en els salaris, en la precarietat laboral, en les pensions, en el repartiment del treball domèstic i de cures, en la disponibilitat de temps, en la bretxa digital de gènere, en la menor presència d’alumnes en estudis de l’àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en la representació en els òrgans de poder polític, judicial o econòmic, en la participació social, esportiva i cultural, en el predomini de problemes de salut mental, en la creixent feminització de la pobresa i les seves greus conseqüències, en la dificultat més gran d’accés als recursos bàsics per a viure -habitatge, alimentació, llum o calefacció- i en la major vulnerabilitat enfront de l’explotació i la violència masclista. Una violència masclista que és la manifestació més atroç de la desigualtat entre dones i homes i que ha suposat que 1.081 dones hagin estat assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles des de 2003 a Espanya.

Una societat que aspira a ser socialment justa no pot permetre que la meitat de la població, les dones, siguin discriminades en cap àmbit.

A Gentis recolzem el moviment feminista com a principal motor de canvi per assolir el ple exercici dels drets de les dones en tots els àmbits de la vida i destinar les energies i recursos necessaris per incorporar la perspectiva de gènere en totes les nostres estratègies d’acció per tal de derrocar les desigualtats patriarcals des de les seves arrels.

Des de l’entitat reafirmem el nostre compromís per contribuir a erradicar les desigualtats existents entre homes i dones. Som sensibles a aquesta problemàtica i actuem per participar dels moviments col·lectius que construeixin espais de convivència on es promogui la igualtat d’oportunitats per a tothom, amb els mateixos drets, corresponsabilitat de tasques i cures, i una justícia i educació sense biaix de gènere. Totes les persones mereixem el mateix respecte, els mateixos drets i la mateixa igualtat.

Ja és una qüestió de justícia social.