Quan es pensa en el desenvolupament web
Moltes vegades l’associem amb un perfil matemàtic o d’enginyeria, ningú més podria fer alguna cosa similar.
Crec que haver experimentat des de molt jove amb les primeres plataformes de xarxes socials, com MySpace i altres locals, on donaven accés a html i estils incrustats, va ajudar a tenir menys d’aquesta part del desenvolupament.
El creixement d’aquest camp ha estat exponencial en els últims anys… I tremendament ràpid! El que, per al meu “jo adolescent” era un joc de disseny, es va convertir en un treball a temps complet per als altres. Desafortunadament, els desavantatges de viure en un entorn on la tecnologia era inabastable o complicada d’accedir, van fer que el camí cap al front fos una mica més complex.
La il·lusió de trobar, en plena pandèmia, un curs lliure des de zero, que em pogués donar coneixements sobre el disseny de pàgines web, em va emocionar molt. Tot i que la inserció laboral es fa una mica més difícil amb els anys, el simple fet de fer un primer pas cap a un camí que m’apassiona, em va portar a insistir, a no rendir-me (fins i tot quan em van dir que hi havia una prova d’accés amb MOLTES matemàtiques, haha) fins que vaig aconseguir un espai dins del grup.
TENIM A YODA IMPARTINT CLASSES DE FRONT
En la primera reunió amb l’equip, un cop admès, em vaig alegrar molt de veure que hi havia gent amb diferents experiències, edats, nacionalitats i també el professor tenia tatuatges, així que no anava a jutjar el meu, haha, no era un professor dinosaure! Tenia milers de preguntes per a tothom i, sobretot, estava molt emocionat.
Des del primer dia d’escola amb en Manel… Em va impressionar entendre-ho tot! La formació estava estructurada per anar des de zero, per fer passos de nadó fins que es pugui caminar al llarg de la part davantera. Si a això li sumem que les explicacions van ser formidables i que la paciència és el tret característic d’en Manel, llavors tenim la Yoda impartint classes de disseny i publicació de pàgines web. Cada dia em despertava amb més ganes que un padwan d’aprendre coses noves. Vaig somiar amb CSS, el pensament lògic es va incorporar al meu dia a dia, aquest curs em va canviar com a persona, no només la meva formació! I sé que sona exagerat, però és cert.
Quan va arribar el moment de fer les pràctiques…
Va coincidir amb l’inici d’una nova feina (després de molt sense treballar, al llarg de la pandèmia) i em temia que no pogués acabar aquest camí, que les dates es passessin i que per tràmits burocràtics no pogués obtenir el punt final d’aquest primer paràgraf en el camí del desenvolupament de frontend. Per sort em va acompanyar la gent que m’explicava cada pas a fer, l’Enric em va calmar en el moment més aterridor, quan vaig sentir que no hi havia opció amb cap empresa i em va donar la possibilitat de fer-les amb ells, a Gentis.
En la primera reunió amb Patricia em vaig emocionar de nou, vaig sentir termes que no havia tocat durant un mes i finalment anava a donar vida a un projecte… amb els meus dibuixos!, admeto que això em va donar una mica de por, no sabia si els meus dibuixos encaixaven perquè els insectes són una mica rars, hahaha. L’encoratjament de Patri va ser crucial, des del primer esbós fins als cops amb WordPress, ella va ser allà per donar-me suport i enviar-me missatges amb energia per continuar.
És impossible que estigui més agraïda a totes i cadascuna de les persones implicades en aquest procés: Bruno, Esther, Manu, Kike, Enric, Patri, Gio, Lili, Xavi, Dani, Alison, Aaron, Francisco Javier, Marianela, Carlos, Bruno dissenyador… He après molt de tothom i estic content que els nostres camins s’hagin creuat per primera vegada, no serà l’últim!
