Quan es pensa en el desenvolupament web
Moltes vegades l’associem amb un perfil matema?tic o d’enginyeria, ningu? me?s podria fer alguna cosa similar.
Crec que haver experimentat des de molt jove amb les primeres plataformes de xarxes socials, com MySpace i altres locals, on donaven acce?s a html i estils incrustats, va ajudar a tenir menys d’aquesta part del desenvolupament.
El creixement d’aquest camp ha estat exponencial en els u?ltims anys… I tremendament ra?pid! El que, per al meu “jo adolescent” era un joc de disseny, es va convertir en un treball a temps complet per als altres. Desafortunadament, els desavantatges de viure en un entorn on la tecnologia era inabastable o complicada d’accedir, van fer que el cami? cap al front fos una mica me?s complex.
La il·lusio? de trobar, en plena pande?mia, un curs lliure des de zero, que em pogue?s donar coneixements sobre el disseny de pa?gines web, em va emocionar molt. Tot i que la insercio? laboral es fa una mica me?s difi?cil amb els anys, el simple fet de fer un primer pas cap a un cami? que m’apassiona, em va portar a insistir, a no rendir-me (fins i tot quan em van dir que hi havia una prova d’acce?s amb MOLTES matema?tiques, haha) fins que vaig aconseguir un espai dins del grup.
TENIM A YODA IMPARTINT CLASSES DE FRONT
En la primera reunio? amb l’equip, un cop adme?s, em vaig alegrar molt de veure que hi havia gent amb diferents experie?ncies, edats, nacionalitats i tambe? el professor tenia tatuatges, aixi? que no anava a jutjar el meu, haha, no era un professor dinosaure! Tenia milers de preguntes per a tothom i, sobretot, estava molt emocionat.
Des del primer dia d’escola amb en Manel… Em va impressionar entendre-ho tot! La formacio? estava estructurada per anar des de zero, per fer passos de nado? fins que es pugui caminar al llarg de la part davantera. Si a aixo? li sumem que les explicacions van ser formidables i que la pacie?ncia e?s el tret caracteri?stic d’en Manel, llavors tenim la Yoda impartint classes de disseny i publicacio? de pa?gines web. Cada dia em despertava amb me?s ganes que un padwan d’aprendre coses noves. Vaig somiar amb CSS, el pensament lo?gic es va incorporar al meu dia a dia, aquest curs em va canviar com a persona, no nome?s la meva formacio?! I se? que sona exagerat, pero? e?s cert.
Quan va arribar el moment de fer les pra?ctiques…
Va coincidir amb l’inici d’una nova feina (despre?s de molt sense treballar, al llarg de la pande?mia) i em temia que no pogue?s acabar aquest cami?, que les dates es passessin i que per tra?mits burocra?tics no pogue?s obtenir el punt final d’aquest primer para?graf en el cami? del desenvolupament de frontend. Per sort em va acompanyar la gent que m’explicava cada pas a fer, l’Enric em va calmar en el moment me?s aterridor, quan vaig sentir que no hi havia opcio? amb cap empresa i em va donar la possibilitat de fer-les amb ells, a Gentis.
En la primera reunio? amb Patricia em vaig emocionar de nou, vaig sentir termes que no havia tocat durant un mes i finalment anava a donar vida a un projecte… amb els meus dibuixos!, admeto que aixo? em va donar una mica de por, no sabia si els meus dibuixos encaixaven perque? els insectes so?n una mica rars, hahaha. L’encoratjament de Patri va ser crucial, des del primer esbo?s fins als cops amb WordPress, ella va ser alla? per donar-me suport i enviar-me missatges amb energia per continuar.
E?s impossible que estigui me?s agrai?da a totes i cadascuna de les persones implicades en aquest proce?s: Bruno, Esther, Manu, Kike, Enric, Patri, Gio, Lili, Xavi, Dani, Alison, Aaron, Francisco Javier, Marianela, Carlos, Bruno dissenyador… He apre?s molt de tothom i estic content que els nostres camins s’hagin creuat per primera vegada, no sera? l’u?ltim!
